La primera referència documental on consta que l'església era ja edificada data del 1129, any en què es va encomanar el castell de Verdú al matrimoni format per Arnau de Verdú i Ermengarda. Tanmateix aquesta primitiva església fou substituïda per una de nova a partir del 1227, moment en que fou adquirida pels monjos de Poblet. Més tard passa a mans del bisbat de Vic, fins que fou creada la nova seu episcopal de Solsona. Les restes romàniques cal datar-les a finals del segle XIII.
L'únic element romànic que resta de l'antic temple és la magnífica portada que s'obre al mur oest, formada per tres arquivoltes en gradació ricament esculpides, la més exterior aixoplugada per un guardapols. Descansen damunt una línia d'impostes disposades sobre columnes coronades per capitells. El guardapols està decorat amb unes puntes de diamant i arquets triangulars, les arquivoltes, totes amb motius diferents, mostren sanefes en ziga-zaga, cinta perlejada, un soguejat, flors de lis, arquets.
Les línies d'impostes estan decorades per cintes entrellaçades que surten de la boca de dos petits caps d'animals, ornamentació que es repeteix a la portada de Santa Maria de Vilagrassa. Als muntants hi ha esculpida una imatge de l'Anyell Místic, un colom amb un orant amb les mans enlaire; el colom podria representar l'Esperit Sant. A l'altre costat, veiem dos personatges i un animal que sembla ser un ós. Es creu que podria representar les típiques escenes medievals, en què es feia ballar l'ós; el s'acrifici d'Issaac a mans del seu pare Abraham, aturat per l'àngel.
Els capitells hi trobem caps d'animals enmig de fulles i caparrons humans, elefants enfrontats, un àngel amb les ales desplegades i diversos motius vegetals.
Ens troben una vegada més davant una portada típica de l'anomenada escola de Lleida.
El castell d'època gòtica conserva la torre romànica del segle XII o inicis del segle XIII.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada