La referència més antiga d'aquesta església és de l'any 1220, que exercia també de panteó de la família Timor-Queralt, senyora de Santa Coloma. Al mateix segle XIII sovintegen les donacions dels Queralt a la capella, que el segle XIV, s'hi establia una comunitat mercedària, que va reformar el temple i feu construir un claustre gòtic i altres dependències, avui desaparegudes. Aquesta comunitat va perdurar fins a l'exclaustració del 1835. Al interior s'hi conserva un magnífic sepulcre monumental d'estil gòtic de Pere V de Queralt.
La part romànica que es conserva és la portalada del segle XIII, situada al mur oest, que presenta una rica decoració escultòrica. Consisteix en tres arquivoltes en degradació que recolzen sobre columnes i capitells, que s'alternen amb ressalts de secció rectangular, també decorats. La porta té l'arc exterior ornamentat amb un relleu format per vint-i-un cercles on hi podem contemplar escenes diverses, amb personatges, animals i motius florals i vegetals. Aquest arc està resseguit per una motllura a manera de guardapols. Presideix el timpà la figura de la Mare de Déu amb el Nen, flanquejada a la dreta per Sant Josep i l'Anunciació, i a l'esquerra per l'escena de l'Adoració dels Reis.
Als costals de la porta hi ha dos frisos que representen els reis mags davant d'Herodes, a l'esquerra i la fugida d'Egipte, a la dreta. Els capitells exhibeixen motius vegetals i geomètrics, entre d'altres d'historiats, com poden ser la representació de pecats capitals: en un la gola, representat per un ós menjant, i la luxúria, en un monstre de quatre potes.
La portalada de Bell-lloc guarda una estreta relació amb l'escola lleidatana, però també mostra similituds amb alguns elements ornamentals dels capitells del claustre de la catedral de Tarragona.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada