La primera notícia de la primitiva parròquia del Pla de Santa Maria és de l'any 1173 en què el rei Alfons I va cedir el locum illum Sanctae Mariae a Berenguer de Vilafranca perquè el poblés i hi fundés una vila. A partir del segle XVI la construcció ja necessitava reparacions, i per acabar-ho de adobar les guerres dels Segadors hi deixaren una bretxa oberta. A la segona meitat del segle XVIII va perdre la categoria de parròquia en ser bastit un nou temple al centre del poble. Per a la construcció d'aquest nou edifici es va enrunar part de l'església vella per aprofitar-ne les pedres per aixecar la nova, però davant l'oposició dels veïns de la població, s'aturà la demolició i se'n restaurà la portada. A mitjan s. XIX, la primitiva advocació era substituïda per l'actual de Sant Ramon de Penyafort.
És un notable edifici bastit entre els ss. XII i XIII, de planta de creu llatina, amb una sola nau, transsepte i absis semicircular precedit d'un curt tram presbiterial. És probable que a l'origen ja s'alcés un combori, el qual fou totalment refet en època barroca. Una volta de canó apuntat cobreix la nau, mentre que els braços del transsepte tenen volta d'aresta; l'absis està cobert amb una volta de quart d'esfera.
A la façana de ponent hi ha la rosassa, de setze lòbuls que enllacen amb la zona central que està formada per una roseta octolobada que encercla una corona de vuit bucles entrellaçats.
La porta d'accés de l'església es troba al mur sud, que sens dubte és l'element més destacable. Es tracta d'una portalada d'arc de mig punt formada per set arquivoltes en gradació suportades per columnes i capitells, i, a l'exterior, emmarcada per un guardapols. Tots els capitells, de delicada factura, estan decorats amb motius vegetals i geomètrics menys el més extern de cada banda, que comporta una decoració historiada. A l'esquerra veurem sant Pere revestit, amb mitra i nimbe, acompanyat de dos diaques. A la part oposada trobarem sant Joan Baptista, amb una creu processional. La imposta que ressegueix el capdamunt dels capitells està decorada amb dents de serra, però a molts llocs només s'aprecien uns forats. Les arquivoltes presenten decoració vegetal i geomètrica.
El timpà no té decoració al mig, però sí a la semicircumferència que l'envolta on hi trobarem una sanefa de rombes entrellaçats, i a la part de la base, allò que podriem considerar com una falsa llinda, on hi ha un baix relleu amb tot d'escenes esculpides en què es podem reconèixer, d'esquerra a dreta, l'aparició de Jesús Ressuscitat a les tres Maries, sant Pere, al centre, i la Virgo lactans envoltada per una màndorla, una de les primeres representacions catalanes de la Verge de la Llet, una figura masculina no acabada d'identificar (potser sant Josep o sant Pau) i, finalment, l'Epifanía. Sobre la portada hi ha tres pedres esculpides amb el mateix motiu que el guardapols.
Un conjunt de mènsules esculpides recorren el perímetre exterior de l'edifici i ofereixen una decoració de temàtica molt diversa. Destaquen un nombre de mènsules amb caps humans, masculins i femenins, personatges grotescos i altres motius vegetals i geomètrics.
A l'interior del temple la decoració esculpida és als frisos que ocupen els capitells de les pilastres del creuer, amb motius vegetals i escenes de l'Antic Testament, entre les que destaca el degollament de sant Joan Baptista.
