dimarts, 13 de gener del 2009

Sant Sebastià dels Gorgs



El lloc dels Gorgs es documenta per primera vegada l'any 976, però fins el segle XI no es tenen notícies de Sant Sebastià i corresponen a donacions entre les quals la de la filla del comte Borrell II de Barcelona, Ermengarda, quan en el seu testament deixa diverses donacions i disposa que s'hi establissin quatre monjos. Mir Geribert, el seu fill, es va ocupar de la dotació del cenobi. En poc temps va esdevenir el principal monestir del Penedès i els seus voltants, però més tard el 1052 Mir Geribert el va convertir en un priorat vinculat a Sant Víctor de Marsella, i va establir que restaria per sempre més sota la protecció de la seva família, els Santmartí. Entrat el s. XIV, el priorat entrà en crisi i es reduïren els monjos, fins que només hi quedava el prior. Mitjançant una butlla del papa Benet XIII, va passar a dependre de l'abadia de Montserrat. Va desaparèixer definitivament per l'exclaustració de 1835.

Els orígens del monestir són del s. XI però l'edifici actual és el resultat de reformes realitzades després del s. XIV. Té una sola nau, capçada per un absis quadrat i cobert amb volta de creueria, amb contraforts als angles.

Al mur sud de l'església és on es conserven més restes de l'edifici del s. XI. A l'interior es conserven cinc arcs formers, de petit diàmetre, que arrenquen de pilastres rectangulars i de mènsules. En aquest mur s'obren dues finestres d'una sola esqueixada. A l'exterior d'aquest mateix mur hi ha un altra porta que comunica l'església amb el claustre.

A la façana oest hi ha la porta d'entrada al temple, fou desmuntada i tornada a muntar, i es va restaurar al 1607. Inscrita dins un cos de paret una mica avançat respecte a la resta del mur, està protegida per un frontó a dues aigües, a manera de teulada, consta d'una llinda i un timpà esculpits que recolzen sobre dues mènsules. El timpà està centrat per la figura de la Maiestas Domini, flanquejada per dos àngels que sostenen la màndorla, i resseguit per una sanefa vegetal. A les mènsules hi ha representades un atlant i una àguila que ataca un lleó. Cal situar-la, junt amb els capitells del claustre al segle XII.

A la sagristia es conserva un sarcòfag, probablement del segle XIV.

El campanar és de torre de planta quadrada, bastida segurament al s. XI, amb decoració llombarda.

El claustre està situat a la part sud de l'església i en part està destruït per la construcció d'una casa. Les galeries conservades han perdut les cobertes. Va ser construït entre els segles XI i XII. Dels capitells conservats cal fixar-se en els dos cimacis mensuliformes decorats amb sanefes de palmetes i dos capitells de la galeria nord, un que mostra a l'angle un perfil humà i l'altre amb decoració vegetal; també amb el capitell hispanoromà a la galeria de ponent, de marbre blanc amb decoració vegetal. A la galeria oriental hi ha quatre capitells, dos dels quals presenten decoració geomètrica; en una altre hi ha quatre parelles de grius afrontats, i al darrer s'observen dues figures humanes barbades que són devorades per dos animals.